Exposició ARTIUM: "I Baschi alla Biennale 1976/2026"

Què cal saber

Organitza

Artium Museoa

De què va

El 2026 se compleixen cinquanta anys dels actes que van marcar la presència d'un grup d'artistes, cineastes, músics i poetes bascos a la Biennal de Venècia en unes jornades programades l'octubre de 1976. Lluny de constituir una representació institucional consolidada, les jornades celebrades sota el lema Amnistia denontzat van sorgir d'un impuls col·lectiu que agrupava entusiasme i compromís polític, articulant diferents formes d'enunciació pública. En un moment històric caracteritzat per la transició política després de la mort del dictador, i per l'emergència de les demandes democràtiques, Venècia es va convertir en un escenari de projecció internacional. Cinquanta anys després, la revisió d'aquel episodi no proposa reconstruir de manera lineal allò succeït, sinó apropar-se'n des d'una mirada contemporània capaç d'atendre tant a les condicions que la van fer possible com a les seves ressonàncies actuals. La distància temporal permet entendre la Biennal de 1976 no com un fet aïllat, sinó com un punt d'inflexió en la consolidació de teixits culturals i en la formació d'un imaginari col·lectiu que continua transformant-se fins als nostres dies. En aquest sentit, el 26 de novembre l'Artium Museoa presentarà un episodi ampliat del cas d'estudi que es va poder veure al Palazzo Contarini de Venècia del 6 al 8 de maig i que va recuperar les pel·lícules que es van mostrar el 1976 a Venècia: Ama Lur (1968) de Néstor Basterretxea i Fernando Larruquert, Axut (1975) de Jose Mari Zabala, Arriluce (1971-1975) de José Ángel Rebolledo i …ere erera baleibu izik subua aruaren… (1968-1970) de José Antonio Sistiaga, juntament amb un fragment sonor dels germans Artze que va formar part de l'espectacle musical i audiovisual Ikimilikiliklik a càrrec de Mikel Laboa. A més d'aquestes peces es van incloure dues pintures que formen part de la Col·lecció del Museu d'Art Contemporani del País Basc–Artium Museoa, Juicio de Burgos (manifestación) (1971) de Mari Puri Herrero i Dobla (2021) de Damaris Pan. En aquest marc es van activar, a més, les performances del col·lectiu Tripak (Marina Suárez, Natalia Suárez, Andrea Berbois, Maite Mugerza i Mayi Martiarena) i de l'artista Itziar Okariz. Amb aquest projecte, el museu reafirma la seva voluntat de situar la memòria, l'arxiu i la recerca al centre de la seva missió institucional, conscient que només a partir d'una lectura crítica i complexa del passat és possible construir eines capaços d'afrontar els reptes del present. I Baschi alla Biennale 1976 / 2026 es produeix en el marc d'un projecte impulsat pel Govern Basc i Etxepare Euskal Institutua, realitzat amb la col·laboració de l'Artium Museoa i la Universitat Ca' Foscari Venècia, amb el suport d'Artingenium.

#exposició#art#història#pintura