Un eclipse i el caos

Què cal saber

Organitza

Cineteca Madrid

Directores

Dubi Cano, Samantha Cabrera

Estrena

Sí

De què va

Al mig de la nit, les directors s'endinsen en un bosc fosc, un territori desconegut. Allà, unes riallades infantils, com un faro, les condueixen cap al dia. Els nens juguen, exploren, fan de la càmera un joguet i una pregunta, mentre la natura del bosc xilè acompanya les seves aventures sota la llum del sol. Però sota la superfície del territori sembla habitar un misteri. L'àvia que cuida els nens somia amb un presagi: el dia es convertirà en nit, i amb ell arribaran males presagis. El somni es compleix: un eclipsi total de sol enfosqueix aquest territori. Succeeix un incendi que obre aquest cicle, on el vell es crema per donar pas al nou. Poc després arriba la COVID-19, i amb ell el confinament: els nens ja no s'endinsen tant en la natura, sinó en un enfrontament digital, refugiant-se en pantalles i dispositius. Un segon somni de l'àvia anuncia la fi del mal presagi. A la neu, les riallades i jocs dels nens acaben de trencar l'encant del cicle fosc. La primavera obre pas, i amb ella un cumpleany que celebra el retorn del sol. La infància persisteix intacta: ingènua, autèntica, luminosa. Al riu, els nans caven un petit curs d'aigua, senyal que són ells qui inventen la seva pròpia pàtria, la seva realitat i les regles d'aquest territori. Dubi Cano (1990, Copiapó, Xile). Va créixer al desert del nord xilè, un paisatge que ha marcat la seva mirada i el seu interès per retratar territoris i comunitats poc representades, lluny dels centres urbans. Va estudiar Cinema a la Universitat de Valparaíso i el 2017 va realitzar un màster en Direcció de Fotografia a l'ESCAC, desenvolupant-se des d'aleshores com a directora de fotografia en cinema i sèries. Des del 2022 resideix a Barcelona, on va cursar el Màster en Documental Creatiu a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu primer llargmetratge, Desierto no cierto (2017), obté el Premi Especial del Jurat al Festival de Valdivia. Dirigeix la sèrie documental Emancipades (2021), emesa a Xile i Argentina per TV. Codirigeix el curtmetratge documental Les Més Grans (2023), guanyador de la Biznaga de Plata del Públic al Festival de Màlaga, entre altres reconeixements. Samantha Cabrera (1990, Santiago, Xile). Artista que va iniciar la seva carrera com a artista visual i performàtica a la Universitat de Xile. Durant una residència artística va sorgir la idea del seu òpera prima, el llargmetratge documental Un Eclipse i el Caos. Actualment resideix a Barcelona, on desenvolupa el seu segon llargmetratge, Virgin Appears Once in Life, en el qual explora les reminiscències de l'art colonial religiós llatinoamericà i la potència del cos com a arxiu. > Presentació i col·loqui posterior amb Dubi Cano i Samantha Cabrera.

#cinema#documental#infantil#natura#xile